El puto amo

Atentos as 20 segons del video... es el meu modelo a seguí, de major vull ser com ell!!!

A lo Pulp...Fiction

Si bé Pulp té la mítica canció en la que tant mos agrà donà la conya... Common People, el divendres va se mític, ademés de replet de Ficció, per aixó, me permitit el lujo de poé conta la historia a lo Pulp Fiction, de final a principi para los desentendidos...

Per lo tant, tot comensa en el moment d la meua foto, tornant a casa en moto en el germà del eloy, en unes gafes d sol q no son meues i en un palillo de cal Savi en la boca. Veniem de arreplega es coses del camp del rubén, on la festa havia llegat al seu fin fea unes quantes hores. La vitat es que el desayuno d cal savi mos el vam guaña, i aunque stavem animats pa femos el xocolate en xurros de rigor, vam acaba desayunant de tot menos aixó... lo cual li dona més valor al desayuno.

Tras la introducción de la película, vienen las escenas arriesgadas y de acción.

¿Barlovento? sí, he dit Barlovento, que dícese es una "discoteca" situada en Guardamar donde se reúnen múltiples crevillentinos con ganas de "marcha". Bé, no he vist espectàcul més lamentable que este... mai, en la meua curta vida ma donat temps a vore moltes koses horripilants, pero esta sense duda està en el top - 3, per si quedaven dudes, no, en este moment no mu vaig pasa be, xo u vaig intenta, que es lo que conta i lo q me llevaré a la caixa.

Lo Pagan, si ans el Barlovento l´he pogut descriure, u senc molt, pero no tinc vocabulari per a descriure tal lloc. Però a diferència del "Barlo" (q guapo...) mos u vam pasa molt be, i en moments mítics com el de una cancioneta i mon anem, o el de Brasil...laralaralaralara... que a muchos de vosotros os "sonará".

Momentasos apart de la nit, pos es trompos que poden acabar en tragèdia, 5 tios en un mini, la parelleta dal kostat del nostre koxe en la seua mogua i tots mosatros cantantlis pa animalis el cotarro, pa que no se diga.

Pero la clave de tot va ser el principi, és a dir, tornem al camp del Rubén, on estava montat un portàtil en bafles, una barbacoa en brases que incà en kedaran, i la pisina preparat pa recibimos, igual que el seu gos, que mai havia vist a tanta gent junta ni s´havia pegat tal festín de cordero, o des ossos que li vam deixa...pq la barbacoa va eixi de lujo.

I bé, festes destes son es q molen, es que comensen en barbacoa, i acaben en el savi, perque sempre i quan es combines en ganes i en amics, el camí es imprevisible i emocionant, totalment a lo Quentin, que diga Dking Tarantino. Es bueno ser rey.


PD: Para las escenas más arriesgadas de acción en Barlovento y Lo Pagan no se utilizaron dobles, el protagonista superó las escenas con creces a pesar de no contar con chanclas de arreglar, con gomina, tatuajes, piercings, pendientes, sin depilar y sin camisetas de D&G. Es por esto que queda nominado para la ceremonia de los Óscar como candidato a todos ellos.

Produced By Dking Tarantino.

¿Qué les pasa a los hombres?

Quan entreu a este blog, aguardant una gran actualització, i de repent vos ix una imatge de Sexo en Nueva York i se vos pasen per el cap mil coses, lo unic que me queda dir es:

- Ehm... no, no es lo que parece...

Pero sí, anit vaig ana al cine en la Paloma i la Rocío, que aguardaven en ansia poder vore esta pelicula despues de vore 327 capítols de la vida de 4 dones que nomes parlen de sabates, roba, xics-sexo, i ... jasta? si, jasta, durant DOS HORES I MITJA, repito, DOS HORES I MITJA.


(Gran punt i apart per a reflexionar...)


Bé, la millor part de la película sense dubte van ser els trailers, hasta el de antipiratería era millor.
La pelicula en si era una espècie de tortura permanent, que incitava a unes dones que quan apareixia un trage o una marca de qualsevol dissenyador en el cine se sentien murmullos, i uns "oooohh..." que certament, jo no sabia on clavame. Pero si, elles anaven a aixó, a excitarse de manera consumistament parlant:

Bolsos, sabates, armaris més grans que ma casa, trages, mes trages, limusines, starbucks, dissenyadors, joies, llocs increibles, conversacions absurdes, situacions indescriptibles... vamos, una mentira permanent. El bombardeo era incesant, x aixó, si de algo malegre en esta vida, es que els homes només puguem pensar en una cosa al mateix temps... SI ES EL MILLOR QUE TENIM!!

Sempre s´ha dit que si les dones dominaren el món, no hi haurien guerres, o tot aniria millor, i tal tal tal. Bé, després de la película d´anit, jo, Carlos Torres, vos puc assegurà que tal afirmació es errònea al 100%...quina manera de relacionase que tenen! i de pensà pegant voltes a tot, que es dones un circul, i veuen cuadrats dintre... no sé si haurien guerres o no, però segur que els moros i cristians seria una pasarel.la de trages d´alta costura, la semana santa seria de tot menos santa, en lloc de obelisco no fa falta que vos diga qué es lo que farien pq déu meu, axavo pelicula, dsprés som els homes els que estem eixits!!! horrible, horrible.

Per això, esta pelicula ha marcat un abans i un després en la meua vida. Miren y vean:


Pie de foto: El autor del relato se muestra entusiasmado justo antes del inicio de la película Sexo en Nueva York, mostrando con gran alegría la valiosa entrada al gran evento del 04/07/08

I es que si abans comprenia poc el món, ara el comprenc menys.
Per això, espere que algún dia deixem de buscali les 3 cames al gat, i deixem de preguntamos el per què es dones son així, i simplement, disfrutar del futbol, les pelicules d´acció tipo chuck norris o bruce lee, fer-nos una barbacoa i unes bones servesses... i no cedir mai a vore una pelicula de tal calibre...Ara més que mai, ¿qué les pasa a los hombres?

"Maldigo el día en que nacísteis"